El nou llibre per a joves de Josep Vallverdú: I tiro perquè em toca (Fil d’Aram, 2012). Un llibre singular. De fet, Vallverdú ja ens té acostumats a singularitats divertides: un gos, Rovelló, la tombarella del qual ha fet riure mig món, un rellotge que decideix fer vacances, un colom i un llangardaix enrotllats en una conversa filosòfico-moral, un bestiolari amb les millors “bestioleses”… però ara, la singularitat és fer la competència -una dolça competència, evidentment!- al que potser és el joc de taula més conegut, més familiar i més practicat arreu del món: el Joc de l’Oca.
Doncs sí, Vallverdú s’ha inventat un nou joc de l’oca, recreant alguns aspectes del vell, com la presència de les oques i el famós salt “d’oca a oca i tiro perquè em toca” que dóna títol al llibre. Salvant aquest element comú als dos jocs, la resta: les caselles amb els seus insòlits personatges, amb els diversos estirabots, i altres conflictes, sorpreses i càstigs… dibuixa un ventall de possibilitats lúdiques que demostren la capacitat fabuladora de l’escriptor i el seu entusiasme per disfrutar ell i fer disfrutar els lectors amb divertides aventures i sobretot amb el repte d’encomanar-los imaginació i sensibilitat.
El llibre va folrat amb una coberta desplegable que no és altra cosa que el mateix tauler del joc damunt del qual els lectors -sols o en grup o amb la família- podran anar llegint i jugant alhora. Totes les il.lustracions són obra d’Eva Sánchez. El producte és de primera qualitat, la resta li han de posar els lectors.
Vallverdú no es queda només amb el que podria ser el simple fet de jugar una estona. A més, ofereix una bona combinació de fantasia i sensibilitat així com un llenguatge nítid, com és habitual en ell, amb una excel.lent ironia i bon humor, característiques sempre presents en la seva narrativa, i la creació d’un bon grapat de personatges i situacions insòlites que faran de la lectura d’aquest text -i d’aquest nou joc- un divertiment exquisit per a petits i no tan petits. I, ara us deixo perquè en toca tirar… i si caic a la casella de la mort, hauré de tornar a començar!
Josep Maria Aloy