Jornada Josep Vallverdú
Proses de Ponent, 40 anys després
Lleida, 15 de setembre de 2010
La Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans i el Departament de Cultura de la Generalitat, organitzen una jornada d’homenatge i de reconeixement a Josep Vallverdú amb motiu del quarantè aniversari de la publicació del llibre Proses de Ponent.
La jornada compta amb la participació de diversos ponents repartits en les següents taules rodones: Ponent avui (Ignasi Aldomà, Vidal Vidal, Miquel Pueyo i Ferran Rella com a moderador); Ponent vist pels seus veïns (Albert Villaró, Hèctor Moret, Xavier Garcia i Ramon Sistac com a moderador); Vallverdú, prosista i assagista (Xavier Macià, Pep Coll, Maria Pujol i Miquel Viladegut com a moderador).
Albert Turull, president de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, presenta la nova edició de Proses de Ponent.
Finalment, l’escriptor Josep Vallverdú, en el moment d’agrair l’homenatge llegeix el text titulat Cuina i rebost de les proses de ponent que s’adjunta a continuació.
Cuina i rebost de “Proses de Ponent“
L’any 1968 va ser un any de molta collita. Vaig traduir quatre llibres i vaig escriure’n uns quants més d’originals: fora d’aquesta anècdota aquell era un any agitat; estàvem mirant i admirant la revolta contra els rigors del poder, de les oligarquies directives, protestes juvenils que esclataven a París i a Califòrnia. Aquí els cotxes portaven enganxines del tipus volem bisbes catalans i català a l’escola. Recordo que jo me’n vaig dibuixar una, que lluïa al vidre del 2CV, i que deia: català a l’escola…per començar.
Dels originals escrits el 1968, dos se’n destaquen per la importància que prendrien en la meva trajectòria global: Rovelló, publicat el 1969 i Proses de Ponent, que seria a les llibreries el 1970, ambdós molt significatius per a mi: el ressò internacional de Rovelló gràcies a les reedicions constants, a les traducccions, a l’adaptació televisiva per a circuit mundial, i la seva cristal.lització en la categoria de clàssic infantil, podria fer pensar en situació preferent; tot amb tot, Proses de Ponent té un abast doble: és més central, íntim, (com un fogó) pertocant l’autor, més expansiu per al lector. Robust i nuclear, em satisfà amb una melodia única. Jo havia passat, de 1940 a 1956 setze anys entre Barcelona i Sant Feliu de Guíxols; ala Universitat primer, treballant després, aplegant amics, observant el tarannà de la gent, madurant a poc a poc. A Barcelona vaig adaptar-me bastant a la vida ciutadana, a la manera que els de comarques s’incorporen al gran gresol; la vida cultural m’enlluernava, tant més que foren anys excitants en raó de la clandestinitat, i em feia la il.lusió que hi estava incorporat; a l’Empordà vaig ser més estrany, més sobrevingut, pesi a ser-hi cordialment admès. Els set anys de residència a Sant Feliu fent docència, treballant al despatx d’una fàbrica, traduint, escrivint, intervenint en la vida cultural, van portar-me al capdavall a guanyar una quota d’habitabilitat.