Felicitats, mestre!
Nascut a Lleida l’ 1 de juliol de 1923, Josep Vallverdú arriba als noranta ple de salut, amb la ment ben lúcida i amb unes ganes immenses de celebrar el seu aniversari però, també, de seguir treballant com ha fet fins ara. I treballar vol dir escriure i seguir oferint els seus textos a la multitud de lectors que conformen el seu públic habitual.
I una part d’aquest públic són els joves per als quals Vallverdú ha escrit 70 llibres. Només a La Galera, a la col.lecció “Els Grumets”, hi té una vintena de títols que sumen més d’un centenar d’edicions. El seu llibre Rovelló en porta ja una trentena en català i està traduït, a més, a l’italià, al francès, al basc, al gallec, al castellà i, fins i tot, al rus i és el llibre infantil català que més premis ha guanyat durant els últims quaranta anys. No es pot dubtar -diu el crític Francesc Boada- de la transcendència social de la seva obra, si es té en compte com és de reduït el nostre mercat.
Individualista al servei de la col.lectivitat. Solitari però gens insolidari. Emotiu i sensible. Una trajectòria, la seva, que s’ha anat construint lluny dels crits i dels focs d’artifici i només dominada pel testimoni d’una fidelitat rigorosa al país.
Ha guanyat multitud de premis i ha estat candidat al Premi Andersen, que ve a ser el Nobel de literatura per a joves. Ha estat un autor capaç de crear una línia pròpia i de ser-hi fidel, lluny dels batzacs de la moda -tal com diu Teresa Duran. Una bona part de la seva obra és una reflexió crítica sobre els homes i les dones i llurs conductes i febleses. Pedrolo el qualificava de fabulador i Francesc Danès de grafòman impenitent. Altres persones han dit que és un dinamitzador cultural, un home xop de cultura o un pedagog del civisme.
Vallverdú ha estat un dels grans creadors d’opinió i un dels grans teòrics del pensament ponentí contemporani. Irònic irreductible, conversador intel.ligent, elegant i exigent… Els seus articles a la premsa són un bon antídot contra les bajanades amb què se’ns bombardeja permanentment. L’embadaleix l’estoicisme dels gossos i la seva fidelitat. No podria viure, en canvi, sense tenir algun gat a la vora.
Autor d’una obra variadíssima i consolidada
Autor d’una obra variadíssima, no puc evitar de comentar que, és un dels escriptors per a gent jove més prolífics i prestigiosos del país. Per a molts és el degà d’aquesta literatura sovint poc valorada. La seva especialitat és l’aventura, -i com li agrada que el lector assaboreixi el vent de l’aventura, quan el llegeix! Però en la seva obra s’hi observa un desig de varietat que l’ha anat portant a tocar tots els temes i totes les formes narratives. Una obra amb una trajectòria sòlida, bastida sobre uns valors que, sense oblidar el vessant lúdic, propi de la narrativa per a joves, plantegen alhora el repte d’una reflexió constant i d’un enriquiment personal del lector.
En el camp del llibre per a adults destaquen els llibres sobre Lleida -Lleida, sempre Lleida!- i les terres de Ponent, entre ells la inoblidable sèrie de Catalunya visió i l’excel.lent Proses de Ponent, així com els volums que recullen una bona part dels seus articles a la premsa, com també els llibres de conferències, de pregons i de pròlegs. Vull remarcar però, de forma especial, el pes i la categoria dels teus llibres anomenats personals o del jo, especialment els dietaris, obres en les que mostra amb més claredat i contundència no sols les seves opinions i pensaments sobre el país, la societat, la cultura… sinó també les seves cabòries, -com diu ell mateix- les seves preocupacions i neguits davant el pas del temps, la pèrdua dels amics, la poca traça dels polítics i el procés de regressió que s’observa, en molts aspectes, al nostre país que han provocat que sobretot en els últims anys, hagi mostrat el seu desencís general i hagi endurit el seu discurs, accentuant el seu nacionalisme i denunciant els atacs i el poc tremp que els seus conciutadans han manifestat a l’hora de reivindicar els seus drets.
I, mentrestant, com he dit, segueix treballant. I sempre barrinant nous projectes i rebent continus reconeixements d’entre els que destaco el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat l’any 2000, i el Doctorat Honoris Causa per la Universitat de Lleida l’any 2004. Durant els últims mesos ha rebut també el Memorial Joan XXIII i el Premi Jaume Fuster. Homenatges a dojo i també algun contratemps dolorós -com ha estat la mort de la Isabel, la seva esposa- contratemps que ha afrontat amb valor.
Estic convençut que amb la seva obra, milers i milers de lectors de diverses generacions, avui són més rics i més feliços. Algun dia la societat haurà d’agrair, amb més fermesa i convicció, que Vallverdú hagi dedicat el seu temps i la seva capacitat fabuladora a ajudar a trobar una mica més de sentit a la vida i a fer-la una mica més civilitzada i humana. I, és clar, també una mica més divertida.
Una figura pont entre generacions
Has estat un “autor tot terreny” -com el va definir l’Isidor Cònsul- però no ho ha tingut fàcil malgrat haver escrit 160 títols, haver traduït 70 volums i haver estat un dinamitzador cultural de primer ordre. No ho ha tingut fàcil perquè en aquest país, pel fet de dedicar-te al llibre infantil i juvenil pots arribar a ser considerat un escriptor secundari; i si, a més, ets de Ponent, difícilment t’inclouran a la llista d’autors coneguts i reconeguts… Aquesta situació, ben anòmala, per cert, l’ha molestat en moltes ocasions però ell ha contestat sempre de la millor manera: amb més obra, amb més feina i amb més dedicació… I sempre amb una envejable generositat!
Diu Jaume Cabré que la generositat de l’escriptor consisteix a escriure regals que no li hem demanat, que emanen només de la seva voluntat creadora i de la generositat de voler dedicar-hi hores d’esforç… Parlar de Vallverdú –segons Albert Turull- és parlar d’una veu personal, personalíssima que és l’expressió de fet d’una veu col·lectiva.
Vallverdú –diu Xavier Macià- no és un autor d’obres sinó un autor d’obra; un autor compacte en el seu conjunt, ben poc susceptible de fragmentarismes, d’aproximacions parcials. Una obra que esdevé un mosaic complet –com diu també Eva Esteve- perquè només com un mosaic sencer podem entendre i abordar el dibuix d’una figura compacta i coherent que ofereixen totes les peces.
Passeig d’Aniversari
Amic Vallverdú: avui, amb motiu dels teus noranta anys, estàs immers en un esgotador Passeig d’aniversari que desitjo i desitgem que sigui per a tu un passeig gloriós i gratificant. Per als qui et coneixem, esperem que sigui un motiu més per a demostrar-te el nostre afecte i la nostra admiració… I, és clar, per als qui encara no et coneixen una possibilitat per poder constatar -ai, las!- tot el que s’han perdut i tot el que s’estan perdent.
Moltes felicitats, Josep Vallverdú!
feliçitats.
petons