Josep Vallverdú, fill predilecte de Lleida
“L’escriptor lleidatà Josep Vallverdú ha rebut aquest vespre a la Seu Vella, de la mà del paer en cap, Miquel Pueyo, l’escut que simbolitza el títol de Fill Predilecte de la ciutat de Lleida, que li va atorgar el ple de l’Ajuntament de Lleida al gener d’aquest any. Aquesta distinció no s’atorgava des de l’any 1927.
L’alcalde ha afirmat que el compromís personal i polític, la seva longevitat fecunda i activa i la magnitud de la seva obra permeten afirmar que el catalanisme republicà de Josep Vallverdú basteix un pont entre la Segona República i potser la segona transició o la independència, tal com va citar el professor i geògraf Ignasi Aldomà.
“No hi ha ningú a Catalunya, en aquests moments, que pugui simbolitzar millor aquest dilatat període històric. Vallverdú és qui més ha ajudat, a moltes generacions, a superar no només la mistificació històrica practicada pel franquisme, sinó també a posar-se en la pell dels nostres compatriotes i a compartir el seu imaginari, durant el breu període del somni republicà, la guerra i la dictadura subsegüent”, ha dit.
El paer en cap ha recordat que vivim un període d’incertesa i de pors, però tots tenim el compromís a fer que Lleida progressi. “Reptes que s’han d’assumir des de la base de compromisos d’altura, incompatibles amb la improvisació”. I ha estat llavors quan ha recordat la vida i obra de Josep Vallverdú, que ens recorda “que no hem de témer res més que aquesta mateixa por, que no hem de deixar que ens emmetzini i ens descoratgi, i que necessitem recuperar actituds més tolerants, buscar informacions més objectives, organitzar-nos i recuperar l’esperança en el futur. La gran canallada seria fer creure als nostres ciutadans i als nostres fills que el món és desolació i misèria, perquè si s’ho arribaven a creure, ho reproduirien”.
Miquel Pueyo, que ha destacat els valors que es troben en l’obra de Vallverdú: “l’amistat, la lleialtat i la pau entre joves i infants i la seva condició d’home indignat, però d’una indignació noucentista i educada”, ha confessat que li agrada mirar-se´l amb una mica d’enveja saludable “de qui té un amic que no ha trobat pas sempre un camí planer ni fàcil, però que ha menat una vida plena de coherència, de treball i de compromís, i que continua fent el seu camí, acompanyat del nostre reconeixement i de la nostra estima, avui segellat en el seu reconeixement com a fill il·lustre de Lleida”. Tall de veu Miquel Pueyo
Estimat en preeminència
En prendre la paraula, Josep Vallverdú ha agraït el reconeixement que ha rebut de la seva ciutat i que el qualifica de fill predilecte, “que vol dir estimat en preeminència, al capdavant”. Tot seguit ha fet un repàs de la relació que ha mantingut amb la seva ciutat, per desvetllar el desig constant “a veure-la més completa i més madura”. Ha estat llavors quan ha fet esment d’un article publicat a la dècada dels 60, on esmentava que les totes ciutats europees semblants a Lleida tenien orquestra simfònica i universitat. “Des del punt de vista profètic anava encertar, perquè ja les tenim la universitat i l’orquestra”, ha dit, però els temps exigeixen més. “Encara ens falta molt, per connectar en l’ordre productiu i d’expansió, perquè les ciutats són entitats vives i exigeixen sempre més. Si al capdavall veiem que bo i ferits per l’asprós que les circumstàncies ens posen, avancem pas a pas, benvingut sigui l’esforç dels capdavanters”.
Vallverdú ha clos la seva intervenció per definir-se com un escriptor enamorat de Lleida i compromès plenament amb la seva tasca. “Diuen un tot terreny. Potser per això he pogut mantenir-me alerta i productiu tants anys. Si la tasca feta, aquests 200 títols publicats, sumant obra juvenil, generalista i traduccions, si tot això trobeu que va acompanyada d’una presència civil mai defallent, sempre a punt i activa, fidel a l’esperit català i particularment ponentí, trobaré que el bateig d’avui, com a fill predilecte, m’investeix de tot l’honor que generosament m’oferiu i el portaré com un distintiu de victòria espiritual. Sóc afectíssim, al vostre manà”. Tall de veu J. Vallverdú
El marc de la Seu Vella
L’acte de nomenament de fill predilecte ha comptat amb la presència de regidors i regidores de l’Ajuntament de Lleida, del president de la Diputació, Joan Talarn; del secretari general de Cultura, Lluís Baulenas, de les principals autoritats de la demarcació de Lleida, i d’un nombre de lleidatans i lleidatanes que han seguit l’acte in situ, a la nau central de la Seu Vella. L’Ajuntament de Lleida ha habilitat el sistema de reserva prèvia per poder accedir amb tota seguretat a aquest acte d’àmbit cultural perquè pugues estar obert a la ciutadania.
El fil conductor de la commemoració ha estat la referència a la seva obra més coneguda, Rovelló (Premi Folch i Torres any 1968) i poesies com “La Infantesa”, el primer poemari que va escriure Josep Vallverdú, titulat “Poemes del gos”.
La celebració ha comptat amb un fort contingut simbòlic per mitjà de les oliveres que han estat presents a l’escenari i que formen part de l’univers vital de Vallverdú. La Paeria ha anunciat que es plantarà una olivera entorn de la Seu Vella en record de la seva àmplia i destacada petjada literària. L’actriu Sandra Pujol i l’actor Jan- Marc Salamanca han estat els encarregats de posar l’ambientació de la vetllada.
Carme Vidal ha estat l’encarregada de glossar la trajectòria de Josep Vallverdú, amb un text propi, ‘L’home parla de l’obra’, abans de llegir el signat per Josep Lluís Carod Rovira, que ha excusat la seva presència per motius de salut.
Acord del plenari
El ple de la l’Ajuntament de Lleida, el mes de gener de 2020, va aprovar atorgar per unanimitat el títol de Fill predilecte de la ciutat a Josep Vallverdú Aixalà “per ser una de les persones més destacades i rellevants intel·lectualment, literàriament i culturalment de la ciutat de Lleida (…..) i un dels autors lleidatans més prolífics de la literatura catalana”. En el text que va aprovar el ple es reconeix “la seva ingent literatura infantil, reconeguda fins i tot internacionalment, que ha contribuït, sens dubte, a la formació de lectors joves(…). L’obra de Vallverdú ha estat traduïda a multitud de llengües i ha estat un ambaixador de la literatura del nostre país arreu.
Trajectòria
Josep Vallverdú, nascut l’any 1923 a Lleida, és un escriptor abastament reconegut per la seva trajectòria en la literatura infantil, per haver conreat altres gèneres com la novel·la i l’assaig, i per la seva tasca com a professor i traductor. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (especialitat Filologia Clàssica), és contemporani d’Antoni Badia i Margarit, Pere de Plol, Joan Triadú i Josep Palau i Fabre, entre d’altres.
En el seu extens currículum compta amb els màxims reconeixements culturals de l’Estat- Premi Nacional del Ministeri de Cultura (1982)- i del govern de Catalunya – Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2019), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2000), Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1989), Premi de la Generalitat a la millor obra juvenil de l’any 1982.
La seva obra ha estat premiada en variades ocasions, essent la més coneguda, “Rovelló,” amb la qual l’any 1968 va ser guardonat amb el Premi Folch i Torres, un reconeixement que va assolir de nou l’any 1971 amb una de les seves obres juvenils de referència per múltiples generacions d’infants: “En Roc Drapaire”. Anteriorment, l’any 1963 va guanyar la primera convocatòria del premi Joaquim Ruyra amb “L’abisme de Pyranos”, que segons recull la biografia publicada a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, fou publicada amb el títol “Trampa sota les aigües”. Fou finalista del premi Josep Pla amb les obres “Proses de Ponent” (1970) i “Indíbil i la Boira” (1983).
Cal destacar també que Josep Vallverdú forma part de llista d’Honor del Premi Andersen (el més prestigiós del món dins l’àmbit de la literatura infantil) amb l’obra “En Mir, l’Esquirol” (1978).
L’any 1983 l’Ajuntament de Lleida va crear el premi d’Assaig Josep Vallverdú i l’any 2004 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.”
Carta al Rovelló
Poc em pensava , quisso, que et trobaria en un indret tan solemne i majestuós com la Seu Vella de Lleida ! I, mira, jo hi pujava perquè el Paer en Cap m’ havia dit que em farien Fill Predilecte de la ciutat; les ciutats consideren els habitants que hi ha nascut com a fills, i alguns d’aquests homes o dones ,per la feina ben feta que els Ajuntaments pensen que han desenvolupat en una llarga vida, són distingits amb el nomenament de Fill Adoptiu .
Perquè ho entenguis , d’entre tots els gossos que hi ha al món jo me n‘estimo un per damunt els altres; ja veig com remenes les cua, tu ets el meu gos predilecte.
Ets un trapella, tu ja sabies que dins la cerimònia eres un dels personatges més destacats, jo no que no ho sabia, a mi els que preparaven l’acte m’havien dit. “tindràs una sorpresa”, i la sorpresa eres tu. Recordes la festa, no? Tot el creuer de l’església, la part central on el terra fa com una creu, era l’escenari i primeres files de públic, amb les autoritats, un servidorf, l’Antonieta i família i la senyora Carme Vidal. Després més enrere, la resta. El Jordi i tot l’equip de decoradors havien posat al fons un decorat d ‘arbres i natura, com el defora d’una masia, i a tu, per meravella dels invents electrònics d’avui, et feien córrer, seure, moure la cua, segons el nen del mas et cridava o la seva mare feia referència a les aventures que de tu es conten en el llibre que el Pep va escriure. I de tant en tan sonava l’harpa. No cal dir que Lo Pep sóc jo, i abans que el molt il·lustre paer en Cap em donés aquell escut tan valuós tu ja havies fet riure i divertit el públic. El públic va escoltar amb molta atenció les presentacions que va llegir aquella senyora molt elegant, la Carme Vidal , dues presentacions, la seva i la d’un altre important amic del Pep , Josep-Lluís Carod-Rovira, que estava malalt i, és clar, no podia ser present allí. La van aplaudir molt.
Tot d’una em van cridar a pujar al lloc on es predicava i el Paer en Cap em va posar el distintiu a la solapa , com qui clava una injecció. Més aplaudiments . Dues corregudes més de les teves i ja vam tenir les paraules del senyor President de la Diputació, que és una mena de govern de les terres de Ponent i que m’ha ajudat a publicar els meus llibres anys després de “Rovelló”. El senyor Talarn va dir coses molt amables de mi, i tu aquella estona estaves callat i t’aguantaves les ganes d’engegar aquell doble lladruc que va sonar diverses vegades durant la vetllada. Després el somrient senyor Paer en Cap , que és un amic meu de fa molts anys, d’abans que tu naixessis,també va parlar de mi i del gust amb que m’havia proposat de fer-me Fill Predilecte, i de la satisfacció de veure que tots els membres de la Paeria , tots, estaven conformes amb el meu nomenament; i el públic va aplaudir molt. Però què t’explico d’aplaudiments, si tu en vas ple des de fa cinquanta anys i amb bronze de campanes tens un retrat preciós com a monument !
Quan em va tocar de parlar a mi ho vaig fer molt satisfet de tant de públic, tantes atencions, tant haver sentir parlar de mi i de la meva tasca d’ escriptor i d’amant de la nostra terra. Per això hi vaig posar molt de sentiment en els meus mots. Vaig declarar una vegada més que m’estimava el Ponent i Lleida.
Llavors el nen de la masia va anunciar que havia trobat un llibre de versos meus i que volia llegir un poema. El va començar només…de manera miraculosa, sense que jo abandonés el seient, la meva veu amplificada va ressonar per les naus majestuoses del temple recitant acompassadament la resta del poema.
I amb aquest toc de misteri i poesia es va acabar l’acte, nosaltres ens en vam tornar a casa i tu a jeure a la pallissa, mentre els llums s’anaven apagant en la pau de la nit.
Josep Vallverdú