El vent de l’aventura, 1
(Trampa sota les aigües, La caravana invisible, L’illa groga)
La Galrea, 1996
Pròleg de Teresa Duran, al volum setè de la Biblioteca Vallverdú
Heus aquí que heu triat aquest títol que teniu entre les mans i que sembla tan suggeridor: «El vent de l’aventura»… Potser és el joc d’al.literació de les lletres vent que hi ha a la portada els que us ha seduït. Dues vegades vent ja vol dir bellugadissa de la bona, i potser sou amants de l’acció. El títol, doncs, promet ser mogudet.
Però potser és l’autor el que us agrada. Ja el coneixeu, de ben segur, perquè ara per ara és gairebé impossible ser lector a Catalunya i no conèixer-lo. Alguna cosa seva bé la deveu haver llegit! I, justament, explica sempre unes aventures molt… Ep!, acabo de fer servir la paraula «aventura». És que potser no es tractava d’aventures, les novel.les que abans havíeu llegit d’en Josep Vallverdú? Doncs, per què aquelles no es titulaven així i aquestes que hi ha aquí sí? Eh? Per què?
Doncs és perquè sí. Bé, entenguem-nos, no tota l’obra d’aquest senyor que veieu a la portada és sempre i tothora novel.las juvenil. Aquest senyor del bigoti –quan era xic no en duia, encara- ha escrit contes, peces teatrals, memòries, llibres de viatges, narracions breus, traduccions, assaigs, articles… ( i també les notes que corresponien al nivell d’estudi dels seus alumnes, cartetes afectuoses, declaracions d’hisenda, sol.licituds per al passaport i tota aquella mena de notes que escriu la gent normal i corrent, però aquesta mena d’escriure –i ho és, una escriptura- no compta, diuen, di8ns l’obra d’un escriptor, ves com és el món!). Doncs aquest senyor, un senyor normal i corrent, ha escrit també molta novel.la per a nois i noies, que ell prefereix anomenar «literatura majoritària», i aquesta mena de literatura se la coneix genèricament com a «aventura». I se suposa que als nois i a les noies els agrada molt, aquesta mena de literatura.
