El vent de la història, 3
(L’espasa i la cançó, La creu dels quatre anells, L’ombra del senglar)
La Galera, 2000
Pròleg d’Oriol Vergés al volum 5è de l’Obra Completa de Josep Vallverdú
La Història per a molta gent té poc interès o, en el pitjor dels casos, no en té cap. Es tracta dels adults que en la seva edat escolar eren obligats a aprendre de memòria unes llistes de reis –els monarques visigots en són paradigma- o bé unes batalles que per a ells no tenien cap sentit. Aclarim, però, que el fet bèl·lic ha estat sempre absurd per als habitants dels països on s’han desenvolupat les guerres, malgrat que podien ser de molt profit per als que tenien el poder econòmic o polític.
Avui dia, força adolescents també avorreixen la Història tot i que els la presentin amb cara i ulls i els facin comprendre les causes i els orígens dels fets històrics i, sobre tot, les conseqüències que poden haver-se perllongat molt de temps. I és que la Història, gosaria dir viva, aquella que ens parla de la manera de viure, del treball, de la riquesa i de l’estructuració de les societats, perviu en nosaltres i tots hi podem trobar uns trets dignes d’imitació o de refús.
Els nois i les noies que no volen saber res del passat naveguen pel present, pel dia a dia, empesos pels vents consumistes de la nostra societat occidental. Inconscients i frívols, sovint són dominats, gairebé esclavitzats, per l’atracció dels darrers grups musicals, estrangers o del país, per les modes dels vestits o dels menjars mig sintètics o per la imaginació d’uns mons futurs on els éssers tenen molt de monstres i ben poc d’humans.
