Proses de Ponent
Josep Vallverdú
Destino, 1970
(Finalista del Premi Josep Pla, 1969)
Proses de Ponent i des de Ponent
Proses de ponent és un conjunt de textos publicat per Destino l’any 1970, després que l’obra quedés finalista del Premi Josep Pla. L’any 1986 es reedità, aquesta ocasió dins d’Edicions del Mall. Finalment, l’any 1994, Editorial Barcanova, amb molt d’encert, en treu una versió que, si bé incompleta, va destinada especialment als estudiants de Secundària i està dotada d’una introducció històrica i literària, de notes lèxiques i literàries, d’orientacions per al comentari de text i d’un apèndix (amb informacions complementàries i propostes d’activitats relacionades amb l’obra) a cura de Josep Borrell, catedràtic de Batxillerat. Amb aquesta darrera versió, Barcanova contribueix sens dubte a presentar als joves estudiants una faceta diferent del Vallverdú escriptor-per-a-nois-i-noies fet que permet un coneixement més global de l’autor.
Tal com diu el títol i tal com explica l’autor en una «endreça a la deriva» que li serveix de presentació, Proses de ponent és un llibre «compost d’això que en diuen proses d’assaig, però sense dogmatització ni tan sols profunditat». Un llibre de proses susceptible d’esdevenir «un missatge de nàufrag». Un naufragi terra endins, cap a Ponent. I és que els textos, tal com diu el títol, fan referència primordialment a aquestes comarques occidentals «tan poc presents en la nostra literatura». Unes proses que descriuen, valoren, ensumen, divulguen i discuteixen fragmentàriament unes terres ponentines i la seva gent. Proses de Ponent i alhora proses des de Ponent a través de les quals l’autor vol «donar testimoni del peculiar ritme de la vida en comarques occidentals, bàsicament agrícoles, ritme servit pel paisatge, la climatologia, per la incorporació de l’home als atuells generalitzadors, pel canvi generacional, per la presència de la dona, la incipient industrialització, el desvetllament cultural, tot inserit dins un marc històric i social que n’ha fet la Catalunya Nova. Però tot plegat, amb una aproximació literària feta d’associacions, d’assaboriment de flaires, ritmes visuals, cadències temporals, música dels dies». (Proses… pàg. 13).
L’autor, «expectador aquietat, tímid, individual, molt clavat a la terra, sensible al vent, saturat de les recòndites belleses que ha anat descobrint», reflexiona, es baralla, s’emociona i critica uns hàbits, una gent i unes circumstàncies que han fet que les terres occidentals, les terres lleidatanes «siguin com un altre país, en certa manera», un país empetitit al màxim en els anys immediats a la desfeta de la guerra civil. «Aquest llibre -diu Andreu Loncà- vol ser un revulsiu per a l’erm cultural de Ponent. Publicat en un moment en què la cultura literària (i la cultura tout court) era un ermot amb alguns arbres crescuts a la bona de Déu, cal entendre Proses de ponent com una reacció catalanista que cal relacionar amb llibres tan famosos com Notícia de Catalunya de Josep Vicens Vives (1957), o Nosaltres els valencians (1962) de Joan Fuster (i, guardades les distàncies, també amb L’esperit de Catalunya de Josep Trueta o Les formes de vida catalana de Ferrater i Mora), amb l’única diferència que J. Vallverdú s’hi inclou ell mateix en el paisatge. Alterna els capítols més descriptius sobre el seu territori i la seva gent amb la presència d’ell mateix com un passejant que descriu i explica aquest país». (URC, pàg. 22).
L’obra està estructurada en vint-i-dos capítols, encapçalats per l’«endreça a la deriva» i rematats per un «Soliloqui i largo finale». Si l’endreça li serveix de presentació i, en certa manera, de justificació de l’obra, el soliloqui i largo finale esdevé una confessió sincera i oberta -pessimista, fins i tot- sobre l’educació, el pas dels temps, el paper dels joves i el seu refús a estructures i valors tradicionals, al progrés i al seu ràpid avanç, tot i que «existeix paral.lelament al progrés de l’home una persistència en els mals antics que l’afligeixen»-. Un largo finale que tanca, amb una relativa resignació, tot descrivint els sentiments per una terra i una gent amb una gran atonia i amb poca predisposició cap a la cultura però que «per damunt d’aquesta terra ferma, de la indiscutida pàtria, hi ha milions de cors que viuen, bullen, es debaten i callen per sempre, ara l’un, ara l’altre. I hi ha milions d’anys per a fer més i més revolucions i per a esgargamellar-se en conflictes de generacions». (Proses… pàg. 245).
A Proses de ponent alternen els capítols més descriptius (de descripció física del paisatge, sobretot) amb d’altres més de to assagístic sobre l’entrellat econòmic i social del país. Encara més: «cal anotar -diu Loncà- que el llibre alterna els capítols on fa un assaig més impersonal sobre el país i els altres on ell mateix s’hi encabeix i produeix uns papers més personals».
(Edicions del Mall, 1986)
(Editorial Barcanova, 1994)
(Edició a cura de Josep Borrell)
Edició commemorativa del 40è aniversari de la primera publicació
En una jornada dedicada a l’obra de Josep Vallverdú i amb motiu de commemorar-se els quaranta anys de la primera edició de Proses de Ponent, l’Institut d’Estudis Ilerdencs presenta una nova edició de l’obra…
1 comentari