La traducció ha estat una de les activitats intel.lectuals més destacables a la que Vallverdú ha destinat una part important del seu temps. Un temps que havia de buscar un cop finalitzat l’horari escolar i que forçosament havia d’alternar amb moltes altres tasques i interessos. Es l’any 1962 quan comença l’etapa de traducció més intensa sobretot perquè és l’any durant el qual neix Edicions 62 i l’editorial li dóna feina immediatament com a traductor de novel.les policíaques. Al mateix temps, una altra editorial, Herder, li encarrega traduccions de llibre religiós.
Així doncs de l’any 1962 fins al 1975 Vallverdú tradueix molt. Dels setanta volums traduïts (veure l’Annex 1) més de la meitat ho han estat durant aquest període. L’any 1965, per exemple, es publiquen nou llibres traduïts per Vallverdú, que suposen un conjunt de més de mil cinc-centes pàgines.
La traducció ha estat sovint una activitat estimulant que li ha aportat un domini excel.lent de la llengua per la gimnàstica mental que suposava traduir directament sense haver de consultar el diccionari. Ho diu el mateix a Les vuit estacions, (pàg. 95): «Traduir m’és ja un xic odiós, però alhora reconec la condició d’estímul que el procés inclou. Traduir és fer treballar una colla de connexions cerebrals a gran velocitat. Traduir directament en net és una rica gimnàstica mental. Produeix alhora una fatiga i una exaltació. Com l’exercici atlètic».
La setantena de llibres traduïts abarquen tota classe de temes, traduïts la majoria d’ells de l’anglès, entre els quals tant hi podem trobar novel.les de la col.lecció «La cua de palla»: No hi ha orquídies per a Mis Blandish o Collita roja, com tractats d’antropologia social, llibre religiós, d’educació sexual, així com novel.les d’algun clàssic com Stevenson, Steinbeck i London. «Com a traductor -són paraules d’Isidor Cònsul- manifesta el mateix tarannà versàtil i polivalent que hem trobat en l’autor de creació».
Diu Vallverdú que en la mescla de temes que li eren proposats de traduir hi havia moltes obres pesades, autèntics «ossos», segurament rebutjats per altres traductors… «De tant en tant, sortia alguna perla, com La força d’estimar, de Martin Luther King. D’altres, esdevenien complicadíssims de traduir, com els humoristes: al.ludeixo a Chesterton, sobre la complexitat del qual ja m’havia advertit a l’avançada Ramon Folch i Camarasa».
Per a Vallverdú els problemes i les dificultats, són el repte autèntic per al traductor: «Si jo hagués estat un traductor amb menys pressió en tots els terrenys, un tipus reposat i reflexiu, cosa que no he estat mai, m’hauria agradat d’enfrontar-me a la traducció de The Grapes of Wrath. L’he llegida en original i presenta problemes realment gruixuts».
Sobre el fet de traduir Vallverdú també és clar quan parla de l’existència d’un perfum que només dóna la llengua original, els girs originals, les giragonses i entrellaçats de figures de dicció i figures de pensament, la mateixa gràcia de la tira fònica. Això no pot donar-ho la traducció per molt ben feta que sigui. «Jo conclouria, doncs, -diu Vallverdú- que no hi ha traduccions ben fetes, sinó traduccions meritòries, que cal jutjar per l’esforç que representen i l’aplicació que palesen. Ara bé, el torsimany fa el que pot, i un xic de mèrit cal reconèixer-l’hi. Per això parlava de versions meritòries».
Vallverdú ha escrit també dues adaptacions: La Perla de Sabir és un guió per a pantalla, escrit l’any 1985, a partir de la seva pròpia narració La Perla Negra publicada a la col.lecció «La Gavina», de La Galera. Ignorava però, l’autor, l’existència d’una obra de Scott O’Dell, amb el mateix títol, i fou per curiositat que va adquirir-ne la versió fílmica en format de video. Més endavant, traduiria aquesta obra de l’autor californià, i encara dues més: L’Illa dels Dofins Blaus i La Canoa Fosca. La segona adaptació és Robinson Crusoe de Daniel Defoe, un treball excel.lent, molt ben il.lustrat per Carme Peris, publicat per Edicions Proa l’any 1991. Vallverdú confesa que hi va treballar un grapat de mesos: «No volia seguir el camí fàcil de sargir un text partint d’adaptacions ja fetes: vaig agafar l’original -que és un totxo llarguíssim- i vaig elaborar lentament el text adaptat». («Notes…).
Traduccions de Josep Vallverdú
| 1948 | Amor pasado por agua (W.W. Jacobs: Odd Craft). Arimany, l68 pp. Un pobre diablo (W.W. Jacobs: Many Cargoes). Arimany, 2ll pp. |
| 1950 | Contra los dioses del oro (David Gammon: Against the Golden Gods). Seix Barral, l93 pp. Alas sobre el Artico (Howard M. Brier: Sky Freighter). Seix Barral, 258 pp. |
| 1951 | Hacia el norte en el Albatros (Philip Briggs: North with the Pintail). Seix Barral, 256 pp. |
| 1953 | Las Cruzadas (Walter Scott: The Talisman). (Versió reduïda)- Arimany, 207 pp. |
| 1955 | Estrellas a mediodía (Jaqueline Cochran: The Stars at Noon). Marfil, Alcoi, 221 pp. |
| 1963 | El laic en l’Església (P. Glorieux: Le laïc dans l’Eglise). Estela, l98 pp. |
| 1964 | Una besada abans de morir (Ira Levin: A Kiss before Dying). Edicions 62, 239 pp. La Gràcia (R.W. Gleason: Grace). Herder, l35 pp. Antropologia social (D. F. Pocock: Social Anthropology). Herder, l35 pp. Catecisme catòlic (sobre adaptació de F. Payeras del Katholischer Katechismus). Herder, 27l pp. |
| 1965 | La innocència del Pare Brown (G. K. Chesterton: The Innocence of Father Brown). Plaza Janés, 191 pp. L’amor conjugal (E-J. de Smedt: L’amour conjugal). (També versió castellana). Herder, 160 pp. Vida i santedat (Thomas Merton: Life and Holiness). (També versió castellana). Herder, 174 pp. La força d’estimar (Martin L. King: The Strength to Love). Aymà, 235 pp. Teorías y cosas (R. Harré: Theories and things). Herder, 127 pp. Impartiendo el mensaje cristiano (J. Hofinger: Imparting the Christian Message). Herder, 18O pp. Kamikaze (Germain Rolland: Kamikaze, les volontaires de la mort). Estela, 159 pp. Invitació a la violència (Lionel White: Invitation to violence). Edicions 62, 154 pp. Fills de la meva paciència (Franz Weyergans: Enfants de ma patience). Estela, 127 pp. |
| 1966 | Europa, oportunidad del socialismo moderno. (Claude Bruclain: Le Socialisme et l’Europe). Vicens-Vives, 123 pp. La revolta catalana (J.H.Elliott: The Revolt of the Catalans 1598-l640). Vicens-Vives, 604 pp. La gran dormida (Raymond Chandler: The big sleep). Edicions 62, 160 pp. |
| 1967 | Tuck, l’immortal pilot de la RAF (Larry Forrester: Fly for your Life). Estela, 218 pp. Doneu-nos el dia d’avui (Sydney Stewrat: Give us this Day). Estela, 240 pp. Catequesi Pastoral (Hofinger-Stone: Pastoral Catechetics). Herder, 292 pp. La incredulidad y sus problemas (Col.lectiu: Visages et approches de l’incroyance). Herder, 245 pp. El ritual de la sang (Ed Mc Bain: Lady, Lady, I did it!). Edicions 62, ll2 pp. No hi ha Orquídies per a Miss Blandish (J. Hadley Chase: No orchids for Miss Blandish). Edicions 62, 141 pp. L’assassí és del veïnat (Hillary Waugh: Sleep long my love). Edicions 62, l52 pp. |
| 1968 | Els culpables tenen por (J. Hadley Chase: The Guilty are Afraid). Edicions 62, 173 pp. Collita roja (Dashiell Hammet: Red Harvest). Edicions 62, 143 pp. A.B.C. de la Catequesi moderna (Hofinger-Reedy: The ABC’s of Modern Catechetics). Herder, 171 pp. Liturgia y doctrina (Charles Davis: Liturgy and doctrine). Herder, 76 pp |
| 1969 | Sexe i repressió en les societats primitives. (Bronislaw Malinowski: Sex and repression in Savage Societies). Edicions 62, 226 pp. Necesitamos amar (Paul Chauchard: Notre Besoin d’amour). Herder, l94 pp. L’expansió catalana a la Mediterrània occidental. (Ch. Dufourq: L’Espagne catalane et le Maghrib aux XIII et XIV siècles). Vicens – Vives, 574 pp. |
| 1973 | L’educació permanent, avui (Paul Lengrand: Introduction à l’éducation permanente). Edit. Teide, 102 pp. L’Art Romànic a Catalunya: Segle XI (W.M.Whitehall: Spanish Romanesque Architecture of eleventh century). Edicions 62, 233 pp. |
| 1974 | On va l’educació? (Jean Piaget: Où va l’éducation). Teide, 107 pp. |
| 1975 | Sexe i psicologia (Oswald Schwarz: The Psychology of Sex). Edicions 62, 284 pp. L’imperi Catalano-Aragonés 1200-1350 (J. Lee Shneidman: The Rise of the Aragonese-Catalan Empire 1200-1350). Edicions 62, 330 pp. Gegant (Sèrie de deu contes).(Ellen Blance-Ann Cook: Monster Series). Edit. Teide, 25O pp. |
| 1977 | La condició de la dona (Juliet Mitchell: Woman’s Estate). Edicions 62, 2l5 pp. |
| 1978 | Tornem a viure (Jacques Masacrier: Revivre). Altafulla, 37O pp. |
| 1980 | Les alegries de l’amic Rodari (G.Rodari: Filastroche in celo e terra). Cavall Fort nº 438 |
| 1981 | El nostre home a l’Havana (Graham Greene: Our man in Havana). Edic. Proa, 289 pp. |
| 1982 | La fletxa blava (Gianni Rodari: La Freccia azzurra). Edic.de La Galera, 131 pp. El príncep feliç i altres contes (O.Wilde: The Happy Prince). Edic de La Galera, 131. |
| 1983 | L’ou de Pasqua (James Stevenson: The great big especially beautiful easter egg). Ed. Barcanova, 30 pp. |
| 1984 | L’illa del tresor (R.L.Stevenson). Edit. Bruguera Un altre tomb de rosca (Henry James). Edic. de l’Atzar. No tenim son! (James Stevenson). Edit. Barcanova. Mitologia grega (Michael Gibson). Edit. Barcanova. L’estiu dels cignes (Betsy Byars). Edic. de La Galera. Veva (Carmen Kurts). Edit. Noguer. |
| 1985 | La canoa fosca (Scott O’Dell: The Dark Canoe). Edicions de La Galera. L’animació a la lectura (Montserrat Sarto). Edit. Cruïlla. |
| 1986 | Descens al Maelstrom.(I altres relats). (E.A.Poe). Edit. Barcanova. Ganes de viure. (I altres relats). (Jack London). Edit. Barcanova |
| 1987 | La perla negra (Scott O’Dell). Edic. de La Galera. L’illa dels dofins blaus (Scott O’Dell). Edic. de La Galera. La perla (John Steinbeck). Edit. Noguer. |
| 1988 | El Poni Roig (John Steinbeck). Edit. Aliorna, 103 pp. |
| 1990 | El joc del pirata (F. Martínez Gil). Edit. Noguer. 139 pp. |
| 1991 | L’Escarbat d’Or i altres relats (E.A.Poe). Edit. Barcanova, 225 pp. El Fantasma de Canterville i altres relats (Oscar Wilde). Edit. Barcanova, 155 pp. |
| 1992 | Tots estàvem guillats (William Saroyan). Edic. de La Galera, pp. |
| 1993 | La crida de la natura salvatge (Jack London). Edit. Barcanova, 159 pp. |
Benvolgut,
Tenim 5 dels 10 contes de la col·lecció gegant de editorial Teide de quan jo era petita. Ara tinc dos fills i els encanten aquests contes. He buscat arreu la col·lecció per comparar els 5 que ens falten i no els he trobat enlloc. No sé si sap on podríem obtenir aquests contes tan tendres i enginyosos.
Atentament,
Marta Gomà
Ho tens difícil, Marta.
Com no sigui en una llibreria de vell, malament.