Pel món amb Ton Sirera
Josep Vallverdú
Edicions de la Clamor, 2011
Pel món amb Ton Sirera és una semblança que Josep Vallverdú escriu sobre Ton Sirera (1911-1975), el fotògraf barceloní de naixement i lleidatà d’adopció de qui enguany se celebra el centenari, quaranta anys després que tots dos recorreguessin Catalunya amb un dos cavalls per confeccionar vuit volums de Catalunya Visió amb textos d’un i fotografies de l’altre. Una aventura estètica i vital que va fer néixer una amistat duradora i que avui, a través de les paraules de Vallverdú, podem reviure per conèixer millor la vida i l’obra d’un dels fotògrafs més importants del segle XX, Ton Sirera, autor de memorables fotografies figuratives i pioner en el camp de la imatge aèria (les fotos que feia traient el cap des del seu avió sobrevolant els paisatges catalans), l’art abstracte (captant primers plans d’escorces, cultius i líquens) i fins i tot el cinema d’autor.
Aquest llibre, una iniciativa del Diari Segre i l’I.E.I., il.lustra a bastament la seva figura, no només a través de la visió del mestre Vallverdú, sinó amb imatges originals, una cronologia biogràfica i un epíleg de Jesús Navarro sobre la rellevància de Ton Sirera i del seu llegat, que vénen del passat per quedar-se, definitivament, en el nostre present.
Del Pròleg de Jaume Gilabert, President de la Diputació de Lleida:
… home molt format, Ton Sirera va ser un gran polifacètic, amb diversitat de gustos; de la medecina, que era la seva formació, fins a l’orfebreria, passant per l’avió i la muntanya; aquestes últimes, dues de les seves grans passions, que molt sovint podia combinar amb la fotografia, la seva afició predilecta i que el féu més conegut. Sirera va ser novedós en aquest camp i va ser pioner de la fotografia abstracta, sobretot a partir de captar imatges de la natura, que tan valorava i sobre la qual deia sovint que “no hi ha res tan natural com la naturalesa”. Tant és així, que aquesta admiració el va unir a un altre prohom de les nostres comarques, en Josep Vallverdú, amb qui compartí Els rius de Lleida. Avui, escriptor i fotògraf es retroben en aquest nou llibre Pel món amb Ton Sirera, que de ben segur ens sorprendrà tant per la ploma de l’escriptor, com per la coneixença mútua dels dos prohoms…
Del Pròleg de Joan Cal, Director executiu de Segre:
Josep Vallverdú, que va ser amic (encara ho és de la família), i col.laborador en el projecte Catalunya Visió i altres, ens presenta aquí la seva personal percepció del personatge, del periodista i de l’artista Ton Sirera en la celebració del centenari del seu naixement. La figura de Ton Sirera és la d’un innovador en el camp de la fotografia. Domina la tècnica, el tractament del seu blanc i negre resulta simplemet magistral, treballa qualsevol llenguatge amb el mateix magisteri artístic i professional: és un periodista atent a qualsevol petit detall, com es pot comprovar en cadascuna de les fotografies que treballa per a Catalunya Visió. Però, a més, és un artista sensible i curós, capaç de convertir l’escorça d’un arbre en una mostra d’expressionisme abstracte, i tot des de la més acurada tècnica fotogràfica…
Fragments del text de Josep Vallverdú:
… Immediatament que descobriu una fotografia de Ton Sirera hi veieu la força, sovint la força lírica, sempre la contundència vital.
… el primer vespre que vam establir contacte ja hi va haver entesa. Vull dir que des del començament tots dos, Ton i Pep, la futura parella de rodamons, cadascú pel seu costat, vam endevinar que faríem coses plegats.
… era un artista molt enciclopèdic que havia triat la fotografia però hauria estat capaç de qualsevol altra manifestació creadora plàstica. El seu sentit innat de les formes, la seva robusta capacitat visual, les vaig poder constatar llargament….
… Feia temps que jo no havia nuat una amistat tan sòlida, i fins a cert punt determinant per al meu futur immediat: Ton Sirera em sol.licitava quasi cada dia, perquè li agradava ensenyar als amics les fotos que feia, i creia que jo tenia sensibilitat per copsar-ne la intenció i els encerts de realització…
… aquella seguretat (de Ton Sirera), aquell estar amb naturalitat en qualsevol escenari, la recordaré sempre. Perquè també em contagià, em va fer un xic més adult, alhora que més sensible. Ara fa cent anys que va néixer aquell amic i col.laborador de qui vaig ser copilot a bord del Citroen Dos Cavalls. I confesso que encara sento molt endins, perquè formava part de la confiança absoluta que ell diposità en mi, la confiança total que tenia ell que jo compliria per la meva part la tasca encomanada…. Així, doncs, admirat jo de la seva destresa i inspiració per a la imatge, confiat ell cegament en les possibilitats artesanes de la meva prosa, acabàrem treballant amb una flexibilitat i deseiximent absoluts…
El Llibre Pel món amb Ton Sirera recull també quatre textos més:
-Ton Sirera, obra abstracta
-Ton Sirera, una mirada singular, per Jesús Navarro
-Ton Sirera, entre la franquesa i l’inconformisme, per Francesc Gabarell
-Llegenda, de Sebastià Gasch