Un llibre de poesia infantil on els animals
són els protagonistes
Josep Vallverdú va presentar, el dia 12 de gener del 2011, al Museu de la Vida Rural, una de les seves darreres creacions, Bestiolari (Editorial Fil d’Aram). L’acte va ser conduït per l’escriptor Jordi Llavina a la Sala d’actes del Museu de l’Espluga de Francolí.
Bestiolari esdevé, dins l’obra vallverduniana, una petita raresa ja que l’escriptor, degà de la literatura infantil i juvenil del nostre país, no havia assajat mai encara aquest gènere, si bé té publicats dos llibres de poemes per a adults.
El llibre Bestiolari és un recull de poemes, seixanta en concret, per retratar-nos el seu bestiari particular. Es tracta d’uns versos que ens dibuixen animals de totes mides, fantàstics i reals, vistos amb el punt de fina ironia i subtil humor propis de l’autor lleidatà. Cada poema, a més, es complementa amb il·lustracions de l’escultor mataroní Manuel Cusachs, que explota en aquesta obra una vessant artística que poques vegades ha exercit.
Com va dir Jordi Llavina a la presentació i en un article a la revista Presència(6.03.11), el Bestiolari inclou un ventall ampli d’espècies: de la formiga a la balena o el dinosaure. El concepte de bestiolari, doncs, no es relaciona amb la petitesa, sinó que, més aviat, és un terme afectiu: la poesia humanitza o domestica fins i tot el malvat tauró. El llibre és una petita joia, que concilia molt bé el coneixement de causa i l’observació, d’una banda, i el bon ús de les eines retòriques, de l’altra.
Presentació a Lleida
El Bestiolari fou presentat també a Lleida l’1 de febrer a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. En aquesta ocasió, van participar en l’acte de presentació l’escriptor Pep Coll, autor del pròleg, Joan Cornudella, professor de l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig, Albert Turull, director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’editor Xavier Blanch, amb la presència, és clar, de l’autor.
Com diu Pep Coll en el seu pròleg, que transcrivim a continuació, Josep Vallverdú ha construït aquesta petita arca al jardí de la seva casa de l’Espluga de Francolí. Tot i ser de paper, és més resistent i duradora que la fusta dels roures de la serra de Prades. Obrim-la doncs, i observem amb la mirada del poeta com van desfilant un per un els animals de l’arca. Quan hagi sortit l’últim, (la zebra dormilega amb el seu pijama de ratlles) totes aquestes bestioles que formen part de la nostra vida quotidiana, ens semblaran més simpàtiques.
L’arca de paper
(Pròleg de Pep Coll al “Bestiolari”)
Conta la Bíblia que Noè, el fabulós patriarca que va viure més de 900 anys, va construir una barcassa enorme, en la qual pogués encabir tots els animals terrestres dels món. I d’aquesta manera, les bestioles van poder sobreviure al gran xàfec universal. N’hi ha que diuen que el patriarca no va salvar pas els animals amb la intenció de treure’n algun profit personal en pic escampés el temporal de pluja. Amb la intenció, per exemple, de fer-los treballar la terra tan bon punt acabés de ploure, o de cruspir-se’ls a la brasa o senzillament, perquè li fessin una mica de companyia en aquell món fangós i solitari que l’esperava. Diuen que Noé, que com bon patriarca tenia poders profètics, va salvar les diverses espècies de fauna pensant sobretot en les històries que en segles posteriors els animals havien de protagonitzar. I és evident que sense les faules ni els bestiaris, la nostra literatura fóra molt més pobra.
Una de les primeres novel·les de la literatura catalana tracta d’animals. Ramon Llull, el nostre primer narrador, va escriure fa més 700 anys, la història de El llibre de les bèsties, (dins de la novel·la Fèlix o llibre de meravelles) basant-se en faules de l’època medieval. A diferència de les faules, històries on els animals actuen i es comporten entre ells com si fossin persones, en els bestiaris, els animals apareixen per separat i l’estil sol tenir un caràcter més descriptiu, i també més poètic. A grans trets, podríem dir que si la faula és pròpia dels narradors, als poetes els solen agradar més els bestiaris: reculls de poemes sobre animals, tot sovint acompanyats d’il·lustracions. Josep Carner, Pere Quart i altres poetes clàssics de la nostra literatura ens van deixar uns bestiaris magnífics.
L’autor d’aquest llibre, malgrat que no és pagès d’ofici ni ornitòleg de formació, és d’aquelles persones que quan surt a passejar, o senzillament treu el cap per la finestra de casa, no veu mai ocells, sinó, per exemple, un pardal, una cuereta blanca, una merla negra i espantadissa que fuig volant. Aquest coneixement li ve del tracte continuat amb animals domèstics, del contacte amb la terra ferma del ponent de Catalunya i dels viatges per molts països, sigui amb els mitjans de transport convencional sigui a cavall dels llibres. Les narracions protagonitzades per animals que ha escrit no tenen fi ni compte. Les aventures del gosset Rovelló, que després ha donat la volta al món en una sèrie de dibuixos animats, és sens dubte el seu llibre més conegut. Aquest cadell enginyós i popular és només un botó de mostra de la seva producció. És tanta la simpatia que Vallverdú sent pels animals que és estrany de trobar un llibre seu de narracions per a infants i joves en el qual, en algun moment o altre de la història no tregui el morro o el bec una bestiola. Com que també és un escriptor tastaolletes, a qui agrada de tastar tots els gèneres literaris, ara ha volgut ficar cullerada en un llibre de versos.
No cal dir que dins del Bestiolari l’autor inclou els animals que ell coneix millor d’altres històries, com el gos i el gat, l’esquirol i el senglar. Els acompanyen 50 animals més, ordenats alfabèticament, bestioles de tota mena que caminen a quatre potes, llisquen per terra, salten, o volen pels aires. Fins i tot n´hi ha un que neda: el temible tauró, que amb la boca sempre oberta, a tots el peixos desperta les ganes de desertar. Cada bestiola protagonitza un poema, excepte el toro que en té tres i el camell i el dromedari que comparteixen el Camellari. L’autor ens els pinta amb pinzellades àgils de versos d’art menor, com escau a la mirada graciosa i entranyable que dedica a cada bestiola. Hi predominen els versos de 7 síl·labes, que són els propis dels gèneres de la literatura popular.
Vet aquí com l’escriptor Josep Vallverdú, un dels grans patriarques de les lletres catalanes, ha construït aquesta petita arca al jardí de la seva casa de l’Espluga de Francolí. Tot i ser de paper, és més resistent i duradora que la fusta dels roures de la serra de Prades. Obrim-la doncs, i observem amb la mirada del poeta com van desfilant un per un els animals de l’arca. Quan hagi sortit l’últim, (la zebra dormilega amb el seu pijama de ratlles) totes aquestes bestioles que formen part de la nostra vida quotidiana, ens semblaran més simpàtiques.
Pep Coll, Pessonada, estiu de 2010.
